Encara no és tard, però… i ara jo què faig?

Havia escoltat parlar de canvi climàtic abans de començar la carrera, allà pel 2001. Durant anys, vaig estudiar de què anava allò, varen explicar-m’ho des de la física a l’economia, des de la química a la biologia, des de la geologia a la sociologia. I tanmateix aquell coneixement es va rebalsar, però sense desbordar-se, sense amarar el meu dia a dia. No fou fins que no vaig combinar la recerca a la universitat, l’activisme i la divulgació científica que alguna cosa es va somoure i vaig començar a lligar-ho tot. Al mateix temps van arribar-me propostes de xerrades a auditoris diversos, des de pubs fins aules o auditoris, i també de col·laboracions a mitjans escrits i audiovisuals. A tots acabava parlant del mateix: de que no parlem de canvi climàtic. Amb el temps, vaig començar a esbrinar per què no en parlàvem tant com devíem, vaig contactar amb altres investigadors i vaig descobrir que aquella era una peça fonamental per a l’acció contra l’escalfament global, més enllà de lleis, modificacions d’hàbits de consum o transformacions del model energètic. Més encara: vaig descobrir que, tot i les previsions catastròfiques que ens aguaiten des dels models climàtics, encara no era tard per a fer que es quedaren en paper mullat.

I per això vaig escriure el meu primer llibre: “Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic”, que guanyà el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General al 2016. Bromera l’edità al 2017 i, al poc (2018), la Universitat de València el va traduir al castellà, a més d’afegir una versió electrònica (que podreu trobar a totes les plataformes de llibres digitals).

Al 2019, després de més de dos anys fent xerrades sobre canvi climàtic, vaig començar a entendre que hi havia molt més enllà de la divulgació del canvi climàtic. Vaig entropessar amb l’ecoansietat, amb les ganes de fer quelcom i no saber massa bé què, amb la frustració de pensar que res no canviarà, per molt que fem, si no canvien les grans estructures. I per això vaig escriure “Y Ahora Yo Qué Hago: cómo evitar la culpa climática y pasar a la acción”, que va editar Capitán Swing al 2020. Uns mesos després, ja en 2021, Sembra Llibres va treure la traducció al valencià.

I ací estem, amb la tabarra climàtica com a arma per a la mobilització. T’apuntes?